SER Podcast
Digitalització de les cintes magnètiques originals: Biblioteca de Catalunya.
I és que el 17 de juliol del 1973, Joan Antoni Samaranch es va convertir en el president de la Diputació de Barcelona.En aquells moments tenia 53 anys i en feia més de 20 que es dedicava a la política. Abans d’arribar a la corporació provincial havia estat regidor d’esports de Barcelona, Procurador a Corts, President del Comitè Olímpic Espanyol i Delegat Nacional d’Educació Física i Esports.A la Diputació s’hi va estar des del 1973 i fins el 1977, per tant els últims anys del franquisme i els primers de la Transició.Després de la mort del dictador i amb una ciutadania mobilitzada per reclamar la restitució de l’autonomia per Catalunya, Samaranch va voler impulsar una proposta regionalista que encaixés amb les velles estructures franquistes. Amb aquesta idea va crear una Comissió anomenada “d’estudi per un règim especial per les províncies catalanes”. Des d’on volia crear alguna cosa semblant a la Mancomunitat de 1914, més que no pas recuperar l’Estatut de 1932 suprimit per Franco, un detall que no se li va escapar al periodista de Ràdio Barcelona que el va entrevistar a principis del 1977.Digitalització de les cintes magnètiques originals: Biblioteca de Catalunya.
El 1958 va ser noticia l’entrada en vigor del Mercat Comú Europeu, l’elecció de Joan XXIII com a nou Papa de Roma i la del general Charles de Gaulle per presidir França. El mateix país on va morir el president de la generalitat a l’exili, Josep Irla. De fet, per als catalans que vivien a l’Espanya franquista, França era un referent tant a nivell polític com cultural. Bona prova d’això és que a la graella de Ràdio Barcelona hi havia el programa “
El 21 de juliol de 1972 el franquisme va modificar l’article 321 del Codi Civil que feia referència a les dones. Segons el nou articulat, les dones menors de 25 anys havien de tenir autorització expressa del pare per deixar el domicili familiar, excepte en cas o bé de casar-se o bé de fer-se monja. I tot això mentre els nois majors d’edat, podien moure’s amb total llibertat.Digitalització de les cintes magnètiques originals: Biblioteca de Catalunya.