España
Chile
Colombia
España
Chile
Colombia
SER Podcast
La paraula fantasma té un viatge etimològic molt bonic que connecta la por als esperits amb la idea de la llum i la visió. El seu origen es troba en el grec antic i ens va arribar a través del llatí.
L'origen grec: la llum i l'aparició
Tot començar amb l'arrel indoeuropea bha- o bhan-, que significa "brillar" o "il·luminar".
D'aquesta arrel en va néixer el verb grec phainein ("mostrar" o "fer veure") i, posteriorment, el verb phantazein, que significava "fer visible" o "presentar a la ment".
D'aquest verb es va derivar el substantiu phántasma (φάντασμα), que s'utilitzava per descriure una "aparició", una "il·lusió òptica", un "somni" o un "espectre". En essència, un fantasma per als grecs era qualsevol cosa que es mostrava o apareixia de cop i volta davant dels ulls, com un reflex o una ombra.
El pas pel llatí
El llatí va adoptar la paraula grega gairebé tal qual: phantasma (amb el significat d'aparició, visió o espectre sobrenatural). Durant l'Edat Mitjana, el terme es va anar fixant cada vegada més per referir-se específicament a les ànimes dels morts que tornaven de l'inframón o del purgatori per manifestar-se davant dels vius.
La paraula va entrar directament al català medieval des del llatí. Curiosament, comparteix la mateixa família de sang amb altres paraules que utilitzem cada dia i que tenen a veure amb coses que "es mostren a la ment" o "brillen":
L'etimologia ens diu que un fantasma, lluny de ser només una criatura terrorífica amb un llençol, és literalment "una aparició" o "quelcom que es fa visible".
Malgrat el turisme creixent i l’arribada de tanta gent que hi vol anar a viure, les Illes Balears preserven encara el tresor de la continuïtat que podem resseguir a partir d’algunes famílies que ens serveixen de pretext per parlar també de la història de les Illes, dels seus costums, de les tradicions i de com s’han anat adaptant als canvis al llarg dels segles.Climent Picornell ens parla dels pobles del Pla de Mallorca, a l’estiu i a l’hivern. Arnau Company i Sebastià Serra han anat a veure la família Serra Magraner, situada a Sóller des de temps de Jaume I i propietaris del Grup Serra de comunicacions.Tomeu Canyelles i Sebastià Serra ens parlen del Monestir de La Real i del barri que hi ha anat sorgint i que ens permet resseguir la història de Mallorca i de Palma.Felip Cirer ens parla de diferents famílies eivissenques: els Francolí, una nissaga nobiliària; la família Marí Mayans, fabricants de licors entre Eivissa i Formentera; els Pascual, descendents del corsari Riquer; la família Roselló, pioners del turisme; i la d’Àngel Serra, una família dedicada al món de l’espectacle.Ja a Menorca, la Llúcia Pons ens parla d’una nissaga de pagesos, els Bosch. Adolf Sintes, d’una nissaga de pescadors, els Reynés. I Miquel Àngel Limón, de la nissaga dels Taltavull. De fet, del text de na Llúcia Pons hem posat veu al seu relat que ens permet apropar-nos al món rural de Menorca a través dels noms propis d'aquesta família.
La vulnerabilidad extrema Cuatro mastines, un río y el agotamiento absoluto. En este fragmento de La mirada del corzo, Natalia Gómez del Pozuelo descubre que a veces la vulnerabilidad extrema y la libertad extrema están más cerca de lo que parece... Narración: Noemí Carrión Voz
Rosalia desperta ficada dins un barril. Crida al seu fill, l'amo en Tià Lladó. Ell li posarà al dia de la seva situació, tot i que li pugui semblar increïble. Aleix Rengel és en Tià en aquesta adaptació per podcast del relat de ciència ficció a la menorquina.
